Aída

D'aquest ja fa temps, ara que estem a l'octubre sempre va be recordar-lo:

Crits...Els nins criden... juguen pels camps... tres nines salten a la corda... una d'elles em mira sonrient, té 16 anys... és preciosa, té un vestit roig amb taques blanques... el seu somriure m'atreu... m'anima... el seu somriure esborra la tristesa d'aquell que la mira... es una al·lota preciosa...

Crits...Els homes criden... crits de victoria, crits d'unió... els guardies fugen... se senten trets i crits contra el tirà... entre els crits una veu femenina... es ella... avança en primera fila, sempre en primera fila... amb el seu somriure... als seus ulls es veu el valor... lluita... lluita amb el seu fusell contra aquells que la volen veure esclavitzada...

Crits...Crits de terror... l'enemic s'apropa... la foscor avança implacable... destrueix el que troba al seu pas... por... molta por... entre els homes atemorits es veu una mirada valenta i un somriure sincer... és ella... segueix lluitant...

Crits...Crits de guerra... trets... crits d'agonia i de terror... la foscor venç... ella està alli... segueix lluitant... una bala li ha tocat la cama... dos joves criden el seu nom... la volen salvar però no arriben a temps, son acribillats... arriba la foscor... li pregunten com es diu...

Crits... un crit.... un crit es la seva resposta: Comunista Libertaria!

Trets... silenci... tot ha acabat...

Avui ha mort una nina... avui ha vençut la foscor... però avui no ha acabat la lluita...I allí on va caure ella avui floreix un rosser, i cada cop que el mir la meva por desapareix... perquè em recorda el seu somriure... em recorda la seva mirada... em recorda a ella... i per ella tornarem a agafar el fusell.

A Aida de la Fuente...

ORTZE GOIBELA